Fa 18 anys de la intervenció d'aquesta nena de 12 anys, que ara en té 30, a la Cimera de la Terra de les Nacions Unides. Alguns poden dir que res no ha canviat malgrat el seu esforç. Estic segur que va despertar moltes conciències i ho segueix fent. És un testimoni impagable que posa en evidència la poca voluntat i la miopia dels nostres representants.
Gràcies al Pep Bota per recordar-me'l.
Bon cap de setmana!!!
LLum als sentits!!!

Adobe Flash Player not installed or older than 9.0.115!

Hi ha dos pollastres i dues ampolles damunt la taula, una de vi i una d'aigua. Som dues persones. Tu et menges els dos pollastres i et beus l'aigua i el vi. A mi em queden els ossos i dos culs d'ampolla. L'estadística dirà que tocavem a un pollastre i a dues mitges ampolles per cap. Jo tinc gana i tu estàs tip. L'estadística no sempre l'encerta. Busca la simplicitat de l'exactitud i s'entreté en els números fins i tot en els marges d'error. Ens fa la vida més previsible, però també menys certa.

http://www.lavanguardia.es/ciudadanos/noticias/20100830/53992083462/la-crisis-suaviza-el-temido-sindrome-postvacacional.html

"La crisis suaviza el temido síndrome postvacacional"

" El miedo al paro ha reducido este sentimiento y según una encuesta el 80% está contento de volver al trabajo   |  Aunque no hay unanimidad entre los expertos médicos sobre si existe o no esta dolencia, un 56% reconoce que ha sufrido en alguna ocasión" (La Vanguardia)

Quan es trenca la certesa, quan arriben els canvis, surgeix la síndrome, un dels nous mals del segles XX i XXI. Sempre havia sentit que tota experiència traumàtica tenia les seves conseqüencies, com passa en el cas d'algú que pateix un segrest i un cop alliberat té allò que coneixem com a "síndrome d'Estocolm". El que no sabia és que les vacances i el seu final es poguéssin entendre com un procés traumàtic amb la conseqüent "sindrome postvacacional". Potser és un mostra més de la fragilitat d'aquesta civilització globalitzadora. Potser és uan nova por de perdre, com si alguna vegada poguéssim ser amos d'alguna cosa. Segurament les persones ocupades en aconseguir cada dia aliment per a la seva supervivència no patiran aquesta nova síndrome ocasionada pel final de les vacances. Potser en patiran d'altres i potser les estadístiques ens informaran dels seus percentatges sense noms ni cognoms. Potser la indústria farmacèutica treurà al mercat unes noves pastilles que ens feran oblidar les síndromes i les vacances i ens ompliran la vida de sentit i donaran estabilitat al sistema i feran més sostenible el nostre creixement constant i absurdament il·limitat dins d'un planeta finit.

Tot i que l'article de La Vanguardia ens diu que el millor per superar la síndrome postvacacional és una bona crisi, de moment seguiré confiant en la música, que em segueix salvant la vida tot sovint. Avui, per exemple, n'he tingut prou amb el "On the road again" dels Canned Heat per saltar del llit i sortir al carrer com si avui comencés tot per primer cop, amb tot per descobrir, com un full en blanc, carregat d'il·lusió.

BON DILLUMS!!!

Adobe Flash Player not installed or older than 9.0.115!

Després d'un estiu diferent en molts sentits, estic a punt de tornar a les rutines personals, que en el meu cas son escasses. Un amic percussionista em va dir fa anys que el costum més saludable consistia en canviar d'hàbits cada 15 dies. Suposo que tan els dolents com els bons. Si a això hi afagim el tipus de feina i el ritme inconstant que la carectaritza, no hi ha possibilitat d'avorrir-se ni tampoc de entrar en macanicismes adquirits.
Aquesta setmana he acabat d'enregistrar la meva col·laboració en una serie de televisió que s'estrenarà aquesta tardor, si no hi ha res de nou. Encara no puc dir res més, tan sols que ha estat un plaer treballar amb bons professionals i en un paper, de repartiment, tan allunyat de mi. Ben aviat us podré donar més detalls.
Mentrestant seguiré aquest diumenge, amb una cançó al cap. "Sunday in Savannah" (Un diumenge a Savannah) de la gran Nina Simone. Molts artistes i moltes cançons van passant però no tots o totes es queden. Nina Simone és de les que es van quedar amb mi des del primer cop que la vaig sentir. No caduca mai...al contrari, cada cop pren més sentit i més vida...cada cop més llum.
Bon diumenge!

Adobe Flash Player not installed or older than 9.0.115!

 

He llegit a la premsa que la cita taurina de les festes de la Mercè es dirà "Fira de la llibertat". I escric "llibertat" amb minúscules perquè penso que la llibertat, com deia Camus, és l'oportunitat de ser millors. Una Fiesta que al 2007 va arreplegar al voltant de 600 milions d'Euros de subvencions de l'Estat i de les comunitats autònomes, que es resisteix i es resistirà a acceptar la voluntat d'evolució de la majoria.

Transcric tot seguit un article que vaig escriure fa mesos a El Periódico i amb el que segueixo estant plenament d'acord.

Al final de l'article us adjunto alguns enllaços de gran interès sobre el tema.

Gràcies

 

17/12/2009 EL DEBAT SOBRE LES CORRIDES A CATALUNYA

La festa sembla ferida de mort

1. • És hora de considerar el toro un ésser viu més i no una cosa que uns utilitzen com a símbol sangonós

Aquesta mateixa setmana el Parlament s’haurà de pronunciar en contra o a favor de la prohibició de les curses de braus a Catalunya gràcies a la iniciativa legislativa popular (ILP) per a l’abolició de la tauromàquia impulsada a través de la plataforma PROU. Però el vot dels diputats serà secret, i fins i tot PSC i CiU han donat llibertat de vot als seus respectius parlamentaris. Com a signant de la iniciativa de l’esmentada plataforma em pregunto quins són els motius per voler preservar la identitat del vot i quins els arguments que fan que els dos principals partits no es posicionin en aquest cas. Sovint he sentit a dir que els toros no tenen res a veure amb la política. Com el futbol. Sense comentaris. Només unes diferències, la primera i fonamental: mentre el futbol no para de créixer, el món dels braus és cada cop més residual.

La plaça de braus de Girona on vaig passar algunes tardes amb el meu pare quan era una criatura, i de la qual només recordo els banyuts que aconseguien saltar fins a la grada, va ser enderrocada fa temps com un reclam turístic desfasat. A la ciutat de Barcelona només queda una plaça en actiu de les tres que antigament es dedicaven al sacrifici públic, la Monumental, que només omple el seu aforament quan ve José Tomás, i amb un públic escassament autòcton. Fins i tot a la vila d’Eivissa, on han nascut els meus fills, l’antiga plaça és un descampat ple de forats pendent de rebre un ús adient als ciutadans. La macabra festa dels braus sembla ferida de mort a casa nostra.
Les raons per les quals m’he posicionat a favor de la prohibició, són les mateixes per les quals em posicionaria a favor de la prohibició de la tortura, o de l’escarni públic, o de la prohibició de l’abús de poder, si fos el cas. La imatge d’un ésser viu convertit en objecte d’entreteniment mentre el seu sistema nerviós li va transmetent el dolor de les ferides gratuïtes, encerclat per la grada que aplaudeix els seus botxins, em revolta amb tota l’empatia que em transmet la víctima introduïda en un mecanisme de tortura i agonia en la qual el seu torturador és l’únic que la pot salvar. Igual que el Cèsar, que té el dret a donar i treure la vida. Em sembla del tot anacrònic i no tinc cap argument que pugui justificar aquesta aberració quan els meus fills em preguntin què ha fet la pobra bèstia per rebre un càstig tan humiliant.
L’agreujant de mantenir l’espectacle de la mort com a fiesta nacional i senyal d’identitat, exhibida durant anys a la televisió pública, amb els seus succedanis enquistats en moltes festes populars en forma de braus embolats, o d’altres crueltats semblants, en les quals una multitud s’enfronta a un solitari ésser viu, diferent, fort, mític, però finalment sotmès i executat a la plaça pública, em va fer decidir a comprometre’m amb aquesta iniciativa popular.
L’home ha posat a prova el seu valor, ha demostrat la seva habilitat i la seva sang freda i ha demostrat per fi que és el rei d’aquesta selva. Però arribats a aquest moment en el qual ens hem de replantejar el nostre paper en aquest nou món global, i hem de mirar d’assolir una consciència nova en la relació amb el nostre entorn i els nostres coetanis per pura supervivència, em sembla que les tradicions i els models de futur han de ser uns altres. Hem de fer un salt evolutiu. Els models tradicionals han d’evolucionar amb nosaltres i, amb el sedàs de l’experiència, hem de triar entre el que ens és útil i el que ens suposa un llast per seguir un camí de futur en el qual la crueltat i la tortura no siguin l’exemple.
És cert que fins i tot Goya o Picasso van pintar les seves tauromàquies, com també és cert que van pintar els horrors de la guerra a Los fusilamientos del 3 de mayo o al Guernica, per exemple. El món de l’art sovint ha observat fascinat la cara viva de la mort.
El toro ha estat l’excepció de moltes prohibicions, fins al moment. Només la seva silueta segueix observant-nos per les carreteres de la casualment anomenada pell de brau, mentre tots els altres símbols publicitaris van ser desterrats de la nostra vista en nom de la seguretat viària. Només ell segueix morint en un espectable públic a Catalunya, mentre la resta d’animals han estat desterrats dels circs que ens visiten en nom d’uns drets que de forma curiosa no protegeixen ni el brau ni el cavall, els dos protagonistes de les corrides.

POtser ja És hora de treure les mans de les seves banyes i considerar-lo com el que és. Un ésser viu més i no una cosa que alguns poden fer servir de símbol sagnant. Recordem que en el joc de les simbologies la resposta des de Catalunya va ser un altre símbol extret del món animal estampat als cotxes: el burro català, una espècie protegida que no necessita sagnar per viure. Fins i tot a l’Índia, les vaques són el símbol, i això significa que són més respectades, per comptes de torturades.
No és estrany que Ghandi, un home que va ser timó i exemple d’aquell país i de tot el món amb el seu sentit incorruptible de l’ètica, digués: «L’evolució d’una nació es pot veure en el tracte que reben els seus animals».

* Cantant.

En CATALUÑA: www.prou.cat

En ESPAÑA: www.StopourShame.com

En EUROPA: www.bullfightingfreeeurope.org


¿PORQUE PERDURAN  LAS CORRIDAS DE TOROS?

Porque la industria de la tauromaquia está subvencionada a todos los niveles (nacional, regional, ayuntamientos, etc.). StopOurShame (www.stopourshame.com) ha calculado que al año se otorgan subvenciones millonarias a la tauromaquia, sólo en 2007, esta cifra ascendió a 600 millones de euros (una media de 47€ al año por familia).

Las subvenciones se otorgan a diferentes actividades de promoción de la tauromaquia como:

- Construcción y remodelación de plazas de toros.
- Escuelas de tauromaquia, tanto en dinero, como en material y compra de animales para hacer prácticas.
- Peñas y asociaciones taurinas.
- Subvenciones por cría y sacrificio de toros usados para lidia.
- Empresarios de la industria taurina.
- Compra de toros para fiestas populares.
- Seguridad y limpieza en fiestas populares.
- Subvenciones por dehesas.
- Promoción nacional e internacional de “la fiesta”.
- Gasto público en la seguridad social por accidentes en las fiestas populares.
- Subvención de ferias, eventos y congresos de índole taurino.
- Indemnizaciones por accidentes y muertes.
- Subsidios a personas que han quedado inválidas tras cornadas en los encierros.
- Compra pública de taquilla para regalar.
- Estatuas y monumentos de temática taurinos.
- Concursos de pintura, fotografía, poesía y otras actividades, todas de temática taurina.
- Pagos de cadenas públicas de televisión.
- Museos taurinos.

Incluso desde la Unión Europea, hay subvenciones que, aunque indirectamente, se destinan a la tauromaquia ya sea a través de subvenciones a los ganaderos como a través de Ayudas al desarrollo regional (FEDERs) que algunas localidades utilizan para remodelar plazas de toros.


MÁS INFORMACIÓN:

Ver datos del Ministerio de Interior de las Estadísticas Taurinas de 2008

Ver Informe con Contra argumentos a las alegaciones de la industria taurina de su parte en la conservación de dehesas y fauna autóctona amenazada

Ver listado Municipios del mundo declarados contrarios a las corridas de toros

Ver listado de ONGs pro-taurinas

Ver informe de las herramientas utilizadas en las corridas de toros

Ver Informe de una doctora acerca del sufrimiento de los toros

Ver Informe de un psicólogo Francés acerca de la afectación de las corridas en los niños

Asociación de Veterinarios Antitaurinos