Pep Blay ens porta la novel.la de la corrupció urbanística. PRETÒRIA ressona amb força. I avança a un ritme trepidant, acompanyada de música. Catalunya està en perill. El president encarrega una missió especial a la millor agent secret del país, la Rosa Blanca. Acció, thriller sense concessions. Pretòria en estat pur, Pretòria en mans de Pep Blay.

Pistes: Mirall capgirat, captatio benevolentiae, lego, Trini la que mata… Seguiu-les.

Espais: Santa Pretòria, Santa Perpètua, Palau de la Generalitat, Domicili Privat de Rosa Blanca, Ciutat Judicial, Cala Montgó, Palau de la Música Catalana...

Acció: ‘Volia guanyar-me’l d’entrada, tal com faria Guardiola. Pressionant des del principi. Ell no va dir res, i va continuar jugant, enmig d’un silenci tens…’ ‘La investigació es va complicar, i molt. Lluís Barrineta i Macià Picapedra són dos pesos pesats de la vella guàrdia del PAL, prou experts a pactar amb el diable en situacions d’emergència nacional. Quin parell d’engalipadors....’ ‘Quan era un conseller d’Infraestructures Financeres, vaig proposar la construcció d’un canal que havia d’unir Andorra amb el riu Ebre, a través del Noguera Pallaresa i el pantà de Tremp. Una navegació idíl.lica!’ ‘Finalment el meu pla estava a punt de quallar. Ja havia aconseguit el més difícil, que era implicar-los a tots dins la mateixa trama de corrupció....’

Esperit: ‘Poesia. Curiositat. Desig. Emoció.... Calma. Tranquil.litat.... A l’espera... Quieta. Atenta... Guardiola, sempre sant Guardiola....’

Apujant el volum: MUSICA, SEMPRE MÚSICA.

Cada capítol encapçalat per lletres de músics catalans...... I l’ipod ressonant enmig de l’acció: irònica, trepidant, imaginativa, surrealista, creativa i negra.

Caramels: ‘Els caramels em criden i alguna cosa em diu que és l’ocasió especial.’ (Xavi Lloses i l’Escolania de la Quadratura del Cercle)’.

Mataró-Llavaneres: ‘Als ocupants de poltrones i càrrecs / ben acoflats al tou dels vostres fems / aneu-se’n tots plegats a fregir espàrrecs / Oh púscules de sempre i del meu temps (Gerard Quintana, interpretant el poema de Jordi Cornudella).

Música per a cremar autobusos: ‘Instrumental. Quimi Portet’.

Santa Pretòria, ja arribem al final. Ens endinsem als arxius classificats... Arxiu I: silenci.... Arxiu II: la cançó del lladre... Arxiu III: ‘Jordi Pujol: Si entrem aquí, tots prendrem molt de mal (....) Tots farem una mica de ferum.’